Aquest any, el Trapezi va apostar fort per les propostes de sala. Els dos teatres públics de Reus, el Bartrina i el Fortuny, van treballar a ple rendiment per exhibir un espectacle diferent cada dia. Des d’aquí, tot el meu reconeixement per als tècnics i tot el personal que ho va fer possible. Al Bartrina hi vaig veure, el segon dia de la fira, l’estrena catalana de Cuirassa oberta, un espectacle de l’artista manacorina Marilén Ribot que, a parer de molts, va ser dels millors de la fira. I al Fortuny, l’estrena absolta d’Ákri, el primer solo de l’acròbata barceloní Manel Rosés que la Fundació Joan Miró recuperarà en el marc del Grec Festival de Barcelona.
Curiosament, tots dos espectacles concloïen amb una versió lliure de la cançó “Non, je ne regrette rien” d’Édith Piaf. I és que ambdós artistes, a la seva manera, se sinceraven amb el públic i, malgrat reconèixer les dificultats de l’ofici escènic, confessaven l’amor que senten pel seu art. A Cuirassa oberta, Ribot oferia un brutal, sincer i honest testimoni dels riscos de la professió circense enumerant tots els seus accidents laborals. Mentre que a Ákri, Rosés combinava les seves millors patacades, dignes de Charles Chaplin o Buster Keaton, amb un elaborat monòleg sobre el món intern i extern del teatre, és a dir, sobre la realitat i l’aparença.
Cuirassa oberta és un espectacle molt complet amb impressionants números de roda Cyr, faquirisme, llançament de ganivets, equilibrisme i gàbia aèria. La coreografia tiktokera amb cota de malla i ganivets que va executar Marilén Ribot faria somriure a la mateixa Núria Guiu, i els exercicis aeris i de roda Cyr eren d’una elegància extrema. La història de renaixement i reconstrucció que ens explica Ribot, entronca de ple amb el mite del kintsugi i és realçada per un encertadíssim disseny de llums de Pep Pérez, i una variada composició musical a càrrec de Joana Gomila i Laia Vallés.
ARTICLE COMPLET: https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/dansa/sinceritat-caotica-entre-pallassos-i-ganivets-383014